A TALE OF MADCHESTER, The Manchester Music Scene in the 80s


I was born within earshot of the city buses rumbling down Oxford Road,
and by the late ’70s Manchester already felt like it was tuning itself for something loud, loose, and entirely ours. Back then, before anyone called it Madchester, it was just home — a bit grimy, a bit glorious, and absolutely alive with sound.

The first club that ever felt like a portal was Rafters on Oxford Street. I was barely old enough to get in, but once you were down those stairs, the world changed. Punk kids, soul boys, post-punk dreamers — all of us sweating under the same low ceiling. I remember seeing early sets from bands who didn’t yet know they were about to matter: Joy Division, raw and unsettling, with Ian Curtis holding the room like a séance. That place taught me that Manchester didn’t follow London; it made its own weather.

 

 

By the early ’80s, the gravitational pull shifted to The Hacienda. Walking into the Hac was like stepping into the future — industrial beams, neon, concrete, and a sense that anything could happen. I’d queue in the rain with mates from Hulme and Moss Side, all of us buzzing before we even got inside. The DJs were prophets, mixing Chicago house with Manchester grit, and the bands were ours: New Order, who built the place with Factory Records money and stubborn hope; A Certain Ratio, angular and strange; The Durutti Column, drifting through atmospheric sets that felt like dreams.

 

But the real ignition point — the moment when Manchester became Madchester — came when the Stone Roses and Happy Mondays started owning the city. I remember seeing the Roses at the International 2, the room packed so tight you could feel the bass through your ribs. Ian Brown swaggered like he’d been born on stage, and John Squire’s guitar shimmered like rain on a bus window. A few months later, the Mondays turned the Haçienda into a carnival — Bez shaking maracas like a man possessed, Shaun Ryder slurring poetry that somehow made perfect sense to all of us.

 

 

 

 

 

The Stone Roses-Manchester International 2 May 6 1989

There were other spots too, each with its own flavour. The Ritz, with its springy dancefloor that bounced under your feet. The Gallery, where you’d hear early electro and funk before anyone else in the country cared. The Boardwalk, a rehearsal space turned venue where bands like The Charlatans and Inspiral Carpets sharpened their sound. Even The Venue on Whitworth Street — sticky floors, cheap pints, and nights that stretched until dawn — played its part.

The Hacienda Nightclub (October 21st 1983)

What made it Madchester wasn’t just the music. It was the feeling that the city itself was in on the joke — that the rain,the mills,the bus stops,the terraces,all of it was conspiring to create something wild and joyful.We weren’t spectators;we were participants. Every lad and lass dancing under the Haçienda lights was part of the story.
Looking back now, from far away and many years on,I realise how lucky I was.I didn’t just witness Madchester.I lived it — a Manchester boy carried along by the beat of a city inventing itself again.

Neil sings, “Jilted John”

JILTED JOHN AT ERICS MAY 12TH, 1978 HD 720p

Happy Mondays. First gig at the Hacienda.
They came LAST.

For the record, I was never there.

I was still half‑boy, half‑whatever‑comes-next, when I followed my two elder brothers into the sweat‑fogged crush of a Battle of the Bands gig at the Haçienda. My Mum and Dad would have killed me if they’d known. Or rather me brothers for corrupting me.

It was a proper Manchester crowd, buzzing, rowdy, jackets tied round waists, the air thick with anticipation and the smell of cheap lager. I remember thinking it was as far away as you could get from Manchester Grammar School and Queen’s College, Oxford University.

Happy Mondays weren’t part of the curriculum at Oxford. But they were in the “Battle of the Bands”. And when the Mondays hit the stage, the whole room tilted. Shaun Ryder swaggered out, slurring lines that were incomprehensible to all but the initiated. Paul Ryder’s bass thumped through my chest. “Bez” hadn’t been invented yet. But it was still pure Salford. Pure anti-everything. Who cares about Joe Jackson or John Travolta? It was a bit frightening but within twenty minutes I became part of something bigger, louder, madder,Madchester.

Strangers threw arms around my shoulders, shouting lyrics in my ears. We were all just Mancs. In the shambles, that was what mattered. We had sound. The Mondays came last in the Battle of the Bands. But they would be signed by Tony Wilson and go on to define Madchester.

Walking home afterwards, ears ringing, I realised I’d crossed a line. I was my brothers’ brother. And, bro, that was far more important than being an Oxford undergraduate.

And my Mum and Dad never got to know.

Happy Mondays- Live Arts studio,Barcelona (90)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PS. Neil David Selby, (Advertising Director, Writer)

 

 

noun_20940

noun_26636_cc

EL HAMMILL MÀGIC DE LA CATEDRAL: UNA PEÇA DEL PUZZLE VITAL



Fa gairebé quaranta anys d’aquella nit del 25 de setembre de 1988. Siguem sincers: la memòria és un mecanisme traïdor i, alhora, una eina que ens impulse a reconstruir el puzle de la vida viscuda. Els detalls concrets de la Barcelona d’aquells anys de joventut se m’escapen entre els dits. Qui més qui menys es deixava portar pels carrers d’una ciutat en desconstrucció preolímpica. Són les festes de La Mercè. Riades de gent comencen a omplir la plaça de la Catedral. Molts tenien clar per què hi eren; altres estaven de pas. Fins que va sonar quelcom sublim i la plaça es va transformar. Un individu prim, alt, sol davant de l’escenari. El públic a prop, entregat des de la primera nota.

 

Afortunadament, no havien nascut els inventors de la infàmia narcisista que ha reconvertit mans i cervells en augments cibernètics. Ja saben, el modern virus dels mòbils i les xarxes socials. Però tornem al que importa. Aviso: ni soc crític musical ni expert en rock progressiu. Al Peter Hammill l’havia sentit. 
M’agradava. I el grup que va fundar, Van der Graaf Generator. Un concert gratuït en un lloc emblemàtic com la Plaça de la Catedral? Quina oportunitat! I pensar que l’estiu de l’any següent un altre Peter, en Gabriel (el Piti, entre nosaltres), un altre col·lega de la moguda progressiva, ens va regalar un megafestival com el WOMAD a la Ciutadella! Una perla desaprofitada per la falta de promoció.

Van De Graaf Generator – Refugees

És una crònica honesta i personal, 40 anys més tard dels fets, des de la humilitat d’un aficionat i des d’una memòria que funciona per emocions, no per dades enciclopèdiques. Hauria de veure el concert per recordar les peces i com va executar el seu talent, perquè amb l’àudio no n’hi ha prou; es perden moltes percepcions, gestos i interaccions que són tant o més rellevants que el so en un directe íntim com aquell, malgrat haver-hi milers de persones. El que sé del cert és que va ser una vetllada excel·lent i irrepetible, d’aquelles que et marquen encara que no hi tornis mai més. La nostàlgia es viu, es completa la peça del puzle i es continua caminant.

PURE, Presents Peter Hammill
PURE,with Howard Thompson- POTCASTS

https://podcasts.apple.com/us/podcast/pure-presents-peter-hammill/id1843951112?i=1000737898426

Doncs en Hammill, segons la memòria no esborrada, aquella nit va produir un impacte indescriptible. Pell de gallina. Davant les inalterables pedres de la Catedral, recordo com el silenci va apoderar-se de l’espai. En Hammill, a pèl, sense la muralla de so de VDGG, va provocar una catarsi comunitària. Aquella veu indòmita, salvatge i alhora fràgil, va fer emmudir fins i tot els que corrien cap a un altre espectacle. Recordo especialment els moments a cappella, quan feia de banda la guitarra o el piano. Per feina, sovint carregava una petita gravadora. No vaig poder estar de donar-li al REC, intentant atrapar el magnetisme sonor, la màgia de la seva veu. Com una de les primeres fotografies que mereixen ser conservades per sempre per enriquir la memòria. Malauradament, la tecnologia o la falta de cura amb algun dels trasllats va fer desaparèixer aquest tresor. La nostàlgia de temps passats als llimbs. Ara, els que no van viure aquests moments diuen que tenen anemoia.

Què ha quedat avui d’aquella música progressiva que feia bategar en especial als anys setanta i es va adaptar als vuitanta? En una era de consum ràpid, amb els diabòlics algorismes que regeixen els nostres gustos com abans ho feien les ràdios, el rock progressiu roman com una resistència recòndita, per a iniciats i per a aquells que volen descobrir què coi fèiem aquells anys!, i descobreixen una música complexa, visceral, que expandeix els sentits com només ho sap fer en Hammill o King Crimson i tants altres talents incombustibles al pas del temps. És una música per escoltar amb atenció, sense artificis digitals pel mig que intercepten el “flow”. Encara gràcies, altres entusiastes fa anys que recopilen aquestes meravelles. No vagi a ser que el Gargantua digital trituri els discos com estan fent amb els llibres d’ocasió per alimentar el monstre de la mal anomenada intel·ligència digital. Cretinisme digital, més aviat. Per molts anys, rock progressiu. Vau fer molt bé la vostra feina.

PS. Joan Carles Ambrojo, (Periodista,videógraf, i realitzador de documentals)

 

Peter Hammill-En directe a la Catedral, Festes Mercé (25-09-88) WAV 16 bits,

(Font original,enregistrament de cassette)


 

noun_20940

noun_26636_cc

 

 

The Crytones i Los Mescaleros,en directe a la Sala Mariscal

La Sala Mariscal,L´Estartit,va ser un dels locals mitics a Girona.
Va començar dinse Ensiamassa,amb un punt Indi-sicodélic,després Emsiam,i finalment,Mariscal.
Sala molt coneguda,i de molt ambient,era un local de música regentat per la familia Llorens,on als caps de semana tocaban grups de rock´n´roll.
El escenari tenia unas teles,on mentras als grups tocaven,surtien imatges dels musics que eran gravats en directe,amb una cámara de video por el discjockey.
Aquest son 2 concerts memorables,extraits els audio/video de una cinta de video VHS,a un format digital.

Los Mescaleros
Es un grup diferent al grup Anglés,The Mescaleros(1999-2002)rock Alternatiu,punk,reggae,que era un grup que va acompanyar a Joe Strummer.
Banda Gavatxa de rock´n´roll, i rockabilly del area de Lyon,en actiu desde finals dels 80´s,fins a inicis dels 90´s,i que molt sovint tocavan per la zona de Girona.

Membres:
Antonio Lopez (bateria),Charly Markarian(Guitarrista),Jean-Paul Casas(Cantant),Tonio Casas (Baix)

 

Los Mescaleros- Live at Sala Mariscal,L´Escala,(92)

 

 

The Crytones
Els Crytones,banda local del poble de Ultramort,Girona,no només imitaven als grups de rock´n´roll revival dels 80 ´s,sino que volian sonar com uns auténtics grups yeyés dels seixanta.

En directe,tocaban versions dels Sonics (garatge Punk US.),Downlainers Set (Pop UK.),i altres mes coneguts,com els Rolling Stones,i els Kinks.
Grup d´inicis dels anys 90´s,la seva formació mes estable va ser:
Carles Bronshoms (baix),David Sureda,(veus i ritmica),Pep Becerra,(solista),i Albert Puigmolé,(bateria i coros).

The Crytones- Live at Sala Mariscal,L´Escala,(92)

 

noun_20940

noun_26636_cc

Tape record concerts during the 80s

The Jazz Butchers


Pat Fish (guitar, vocals),Max Eider (guitar,vocals),Owen Jones (drums,vocals),Felix Ray (bass)
1. Bath Of Bacon
2. Bigfoot Motel
3. Girlfriend
4. Walk With The Devil (nice and long jam version)
5. Soul Happy Hour
6. Real Men
7. Only A Rumour
8. Caroline Wheeler’s Birthday Present
9. Rain

10. What’s The Matter, Boy?
11. I Need Meat
12. Southern Mark Smith
13. Partytime

14. Zombie Love (crazy middle section)

set 2
                       1. Speedy Gonzales (Hess, Kaye, Lee)
                       2. Roadrunner (Jonathan Richman)

I found,The Smiths,The Cure,The Fall,Big Country….for that 80´s clear pop and acoustic style.

Recommended records,

The Jazz Butcher- Sex And Travel (Glass) 1985 LP

The Jazz Butcher- A Scandal In Bohemia 1985 LP

The Jazz Butcher- Fishcotheque 1988 (Creation records) LP

The Jazz Butchers- “Live at 666” (Barcelona,05-07-85)

The Jazz Butchers- “Live at 666” (Barcelona,05-07-85)


The Three Johns

One of the classic mid-80s underground bands – seemingly every fanzine of the day carried an interview with them – The Three Johns opted for humour and political belligerence at a time when all around them were intent on making their guitars jangle and handing out jelly babies to audiences dressed in anoraks.

Imaginatively enough, The Three Johns were So called because they comprised three Johns – Messrs Hyatt (vocals), Langford (guitar) and Brennan (bass).

Recommended discography

Atom Drum Bop  (1983) Abstract Records LP

The World by Storm (1986) Abstract Records LP

The Three Johns- Live at 666,Barcelona 25-10-85


Nick Cave And The Bad Seeds

Nick Cave & The Bad Seeds,from the 1984 tour,“From her to eternity”,their first album.

Tracks,

  1. Blind Lemon Jefferson
  2. Train Long-Suffering
  3. From Her to Eternity
  4. Say Goodbye to the Little Girl Tree
  5. Black Crow King
  6. Tupelo
  7. I Put a Spell on You (Screamin’ Jay Hawkins cover)
  8. Well of Misery
  9. Saint Huck
  10. Knockin’ on Heaven’s Door

    (Bob Dylan cover)

First formed in1983,with vocalist Nick Cave, multi-instrumentalist Mick Harvey, guitarist Blixa Bargeld,and bass Barry Adamson.

Nick Cave And The Bad Seeds – 666 Club, Barcelona, Spain (23-11-1984)

 


Happy Mondays

Happy Mondays are an English rock band formed in Salford in 1980. The original line-up was Shaun Ryder (vocals), his brother Paul Ryder (bass), Gary Whelan (drums), Paul Davis (keyboard), and Mark Day (guitar). Mark “Bez” Berry

Their first album, Squirrel and G-Man Twenty Four Hour Party People Plastic Face Carnt Smile (White Out), was released in 1987 and was produced by John Cale.

Musically, the band fused indie pop guitars with a rhythmic style that owed much to house music, Krautrock, funk, and northern soul.

Recommended lps,

Happy Mondays – Squirrel And G-Man Twenty Four Hour Party People Plastic Face Carnt Smile (White Out) LP Factory 1987

Bummed- Factory 1988 LP

Happy Mondays – Pills ‘N’ Thrills And Bellyaches LP Factory 1990

Happy Mondays- Ars Studio,9-3-90

1.Rave On
2.Do It Better
3.Tart Tart
4.He’s Gonna Step on You Again
(John Kongos cover)
5.Performance
6.Hallelujah
7.Clap Your Hands
8.Kuff Dam
9.Moving in With
10.Lazyitis
11.Mad Cyril
12.Wrote for Luck

 


Felt

English indie pop band from Water Orton, Warwickshire. Formed by Lawrence who recorded the first single ‘Index’ on his own label in 1979. The first string of releases through Cherry Red Records featured the playing of classically trained guitarist Maurice Deebank. For some reason despite critical acclaim and a #1 indie single (‘Primitive Painters’) they never made it big, but have remained a cult band ever since. After Deebank left in 1986 they signed to Creation Records and released Forever Breathes The Lonely Word, arguably one of their highlights and still lauded as one of the decade’s best pop albums.

First former with Lawrence and guitarist Maurice Deebank,who later left the band in 1986.

Recommended Lps,

The Strange Idols Pattern And Other Short Stories- Cherry red LP (1984)

Crumbling The Antiseptic Beauty Cherry Red LP (1982)

Forever Breathes The Lonely Word Creation LP (1986)

Felt – Sala Zeleste, Barcelona, Spain, 1st April 1985
Track List :
01 – Roman Litter
02 – Crystall Ball
03 – Caspian Sea
04 – I Don’t Know Which Way To Turn
05 – Black Ship In The Harbour
06 – My Darkest Light Will Shine
07 – Cathedral
08 – The Day The Rain Came Down
09 – Scarlet Servants
10 – Sunlight Bathed The Golden
11 – Ballad Of The Band
12 – The Day The Rain Came Down
13 – Whirlpool Vision Of Shame
14 – Sunlight Bathed The Golden Glow


1000 Mexicans,The Blue Aeroplanes,The Committee

1000 Mexicans,The Blue Aeroplanes and The Committee play in the ‘Summer Heatwave’ event, hosted by Fire Records, at Dingwalls, Camden Lock, London, England, UK, Europe.

1000 Mexicans– Live at Club Outre at Fooberts,London 06-07-84

 


The Blue Aeroplanes


 

 

 

 


The Committee

 

Museus de la Joguina a Catalunya

Filmacions gravadas al any 2022,per diversos museus de la joguina del Pais,
-Museu Frederic Marés (BCN)
-Museu d´Automats del Tibidabo (BCN)
-Museu del Joguet de Catalunya (Figueres)
-Museu de la Joguina (Sant Feliu de Guixols)
També,entrevistas a coleccionistas de joguines i altres personatjes,
Josep Mª Joan Rosa (Director Museu del Joguet de Catalunya-Figueres),Tomas Pla (Director del Museu de la Joguina a Sant Feliu de Guixols),
Lluisa Camarero (Coleccionista de Joguinas ninas),Lluis Ribas(Técnic d´autómatats),Neil Selby(Empresari i escriptor),i Gerard Bussot (Historiador,Escriptor)
Aquesta es la versió extensa,amb totes les entrevistas inclosas en aquest documental.

Museus de la Joguina a Catalunya

 

 

noun_20940

noun_26636_cc

Els concerts un esdeveniment apassionant

 

Video documental-entrevista : “Els concerts un esdeveniment apassionant” (Part 2)

On entrevistem a directius i promotors,dels principals esdeveniments musicals al nostre pais.

Albert Mallol- Director Portaferrada Festival,Narcis Puig-Director artistic Festival Temporada Alta,

Oriol Aguila- Director Festival Castell de Perelada,Peter Florence- Sostenibility European Festival Association,Summit Arts Festival,European Festival Association EFA (2023-Girona),

-Part 2,inclou una nova entrevista de 20 minuts de durada amb Lluis Torrents,director de la SalaRazzmatazz a Barcelona, i President de l´Associació de Sales de Concerts de Catalunya.
-Part 3,entrevisto a Romy Masferrer que es va casar amb el Jordi Tarda l´any 1977,es periodista a Catalunya Radio i productora musical.La entrevista es un homenatge a Jordi Tarda i Castells (1955-2015),
col.leccionista musical de rock,promotor,periodista,escriptor,locutor de radio,i organitzador de Exposicions i Firas del disc a Barcelona,i Girona.

El guió es:

  • La Promoció de concerts
  • Com reduir les emisions de carbono,i quins son els diferents plans de accions per un entorno adecuat de sostenibilitat,i medi ambient.
  • Discotecas i Sales de concerts

 

 

noun_20940

noun_26636_cc

Anecdotari de Dalí

Aquest dvd ,es un video documental,
“Anecdotari de Dalí “ (114 minuts de durada),on entrevisto a Andreu Català
Roca,Daniel Regas,Angel Perez,Jordi Batiste,Jordi Segura,Joan Gaspart,Lluís Llongueras,
Carlos Martorell,Xavi Castillon,BD Arts Editions….entre altres.
Cada un explica una anécdota del gran artista del segle XX,Salvador Dalí.
També es un homenatge al empresari de la nit Oriol Regas,i la discoteca Maddox.

 

 

noun_20940

noun_26636_cc

1965-1975, Música Pop i Progressiva

(Video entrevista-Documental,92 minuts)

El documental comença amb la histórica actuació del Beatles al any 1965,el escenari eran dos plaças de braus(Madrid i Barcelona),sota la dictadura de la Espanya de Franco,i termina amb una curta versió acústica dels Beatles  “I should have known better”,interpretada per Jordi Batiste.

Descriu la explosió de conjunts  ye-yés durant els anys 60´s,el declive de la música Pop i sicodélica al any 1968 tras els inicis del rock Progressiu a Catalunya,i finalment,els viatjes de molts joves a la paradisiaca illa d´Eivissa, buscan novas experiencias.

El rock com a moviment social i cultural,es ple de vivencias personals,i aquesta música es la banda sonora de moltes generacions.

Gracies a, Joan Gaspart i Solves,Pere Gené,Jordi Sierra I Fabra,Xavi Castillon,Jaume Garcia,Jordi Batiste,Mercé Riba,Ramón Moreno,i Carlos Martorell…per participar en aquest documental,i a tots els conjunts que van fer posible aquesta década única.

noun_20940

noun_26636_cc

Nick Cave & the Bad Seeds at Roskilde,1990 (video VHS source)

 

 

Nick Cave & the Bad Seeds,Live at Darupvej,Roskilde,Denmark,30 June,1990
Tour :The Good Son

Nick Cave: Vocals,Piano,Organ Hammond,Harmonica
Mick Harvey: Bass,acoustic guitar,backing vocals
Blixa Bargeld: Guitar
Thomas Wydler: Drums

 

 

Setlist

The Witness Song

I’m Gonna Kill That Woman
(John Lee Hooker cover)

The Weeping Song

Deanna

The Carny

The Ship Song

The Good Son

“The Good Son” album,took its title from the biblical story of Cain and Abel.
On “the weeping song”,you could listen a duo vocals with Cave and Blixa Bargeld,he also  performance with Einstürzende Neubauten,German rock band.
Stronger guitar and bluessy are quite common on The Bad Seeds,and it could be found on:“The Witness song”,and “The Good Son”.
Cave’s voice is particularly strong and dominates the record,marked by the constant presence of piano,Hammond organ,and orchestrations.

 

 

 

 

 

 

It´s source from a vintage VHS tape,and recording from Catalan TV,1990.
Audio restoration: Post editing audio,to set higher.

My set up,is:
JVC video player HR S7500E,Prism Sound Lyra 1 Analog/Digital conversor,Izotope RX8 audio editor software,Final cut Pro,video editor software.

noun_20940

noun_26636_cc

“Music for Airports” Half Speed Mastering,edició 2 LPS

Hi han diferents versions de “Music for Airports” venudes d’aquest álbum ambient,cds remasteritçats i altres formats digitals,pro la versió master a mitja velocitat d’Abbey Road i editada en 2 lps,és la edició més autentica d’escoltar en aquest viatge ambiental d’Eno.

En el espectograma,podem observar als colors solits i estables en las imatges de estereo.

El disc sona tan obert i tan fresc,que val la pena pagar més per aquesta versió superior en vinil.

Un procés de Half speed mastering consisteix en,

– Transferencia en digital a partir de cintas maestras originals,amb un reproductor de bobinas    Ampex.
– Captura del audio en wav 24/192
– Post-producció:Reparar els clics,i aplicar de-esing amb les veus per evitar sibilances en el      posterior prensatje.
– Edició del acetato: máquina de tall Neumann Lathe Machine,amplificador Riaa i filtre.
– Velocitat de tall : Tallat a mitja velocitat de master

Al grabar el acetat a una velocitat de 45 rpm,hi há més informació que pasa per la agulla per segons que no pas a 33 rpm,de manera que las guitarras,el baix,la veu,i la bateria…. tot sona molt més net.

La mitja velocitat del proces mastering,és amb diferencia,la manera més precisa per produir un acetato.

A continuació editar un vinil doble a 45 rpm, es el millor que pots aconseguir en els registres.

El problema de un presupost tan elevat,es que encareix aquestas edicions de luxe,i llavors a las discograficas independents no li surten als números per editar discos de alta qualitat.
També,no hi han ingeniers de audio per produir vinils a half mastering,perque als més valorats,traballen per estudis de gravació i grans multinacionals discograficas.

Ambient 1,Music for Airports-Brian Eno 2LPS (Half Speed Mastering),WAV 24 DR12

I can do recordings to be transfered in digital source

the most rare original pressings,are hard-to-find albums than often sound far superior to any reissues.Instead to pay an audio engineer,new labels use a quick mastering process than loose dynamics and destructive audio,to save money.

I have submitted masters to record labels and released digitizations with quite good dynamics.

If you have a piece of vintage audio that you would like digitized,please contact me.

 

noun_20940

noun_26636_cc