Brazos Tangenciales bis Radiales

Captura de pantalla 2016-08-12 a les 20.47.37

Nuevo brazo tangencial Modelo TT5,que ofrece CLEARAUDIO y compatible con todos sus platos.
Alta calidad para los fans de los vinilos que esten interesados en la tecnología de los tangenciales.

Clearaudio TT5,una nueva dimensión en la tecnología tangencial

En los años 80´s los platos con brazos tangenciales fueron muy populares y muchas compañías fabricaron platos tangenciales muy económicos en perjuicio de su calidad.
Por ejemplo,el Mistubishi LT-55,con desajustes en el tracking o ruidos de motor audibles en pasajes musicales bajos.
En cambio,se fabricaron platos vintage como el Yamaha PX-2,solido como un tanque y con un tracking más preciso que un Terminator,aunque eran solo disponibles para el mercado US.

Yamaha PX-2

Este plato era el Cadillac de los platos tangenciales.

Historia de los Tangenciales

Technics SL1100 with Rabco SL-8E Linear Tracking Tonearm

Technics SL1100 with Rabco SL-8E Linear Tracking Tonearm.jpg

“Si las maquinas que fabrican el vinilo master,tienen un brazo tangencial,es porque capturan el sonido con mucha mas precisión y en tiempo real”

Cutting lathe

“Las desventajas de un tangencial,es que es muy delicado y que a la larga todos dan problemas.Se mueven todos por un carril demasiado fino y con un peso demasiado ligero.
También son muy delicados y no todo el mundo trata sus productos con la delicadeza que se merecen.
Sin embargo,los radiales son más duros.”

Francisco Lyric Audio Elite

noun_20940

noun_26636_cc

Mastering Mansion,el mejor estudio de Mastering en Europa

Nuevo curso sobre Mastering Profesional.

Inicio del curso:1 de Agosto de 2016.
Duración:100 horas
Finalización del curso:14 de Agosto de 2016.

Estudi Mastering Mansion

En este curso,se explica todo lo relativo a la teoría del sonido,la grabación musical,y la mezcla.

Los alumnos seran capaces de manejar cualquier inconveniente que puedan surgir en una sesión.

Además podran practicar con masters de canciónes,y con todo el equipo completo en la sala de Mastering Mansion:

Monitores,Equalizadores,Compresores,Emuladores,Convertidores y reloj maestro.

Curso de Especialización en Mastering

Un buen mastering en una canción,puede solucionar problemas de sibilance,distorsiónes,y el criticado problema de loudness war,y hacer que una canción suene como se merece.

Entrevista con Nick Litwin de Mastering Mansion


Hoy visitamos la tienda Hi Fi Studio Roma,en Barcelona.
En el video,mostramos el siguiente equipo HI FI:
Giradiscos: CLEARAUDIO PERFORMANCE con brazo CLEARAUDIO SATISFY y Capsula CLEARAUDIO BETA S, con el Clamper Twister. Este plato trae de origen eje C.M.B. (Ceramic Magnetic -Bearing) que es la suspension por repulsion magnetica.

Fuente de Alimentacion SYNCRO POWEER GENERATOR, Frecuenciometro y Voltimetro para garantizar la estabilidad en el suministro de corriente.

Modulo de phono: CLEARAUDIO BASIC PLUS + ACCU PLUS. Modulo de Phono con alimentacion separada, mejorado con la incorporacion de una fuente de alimentacion a baterias con lo que separa totalmente el suministro electrico del modulo de Phono de la red, evitando las fluctuaciones de la misma y mejorando las prestaciones del plato al nivel de uno de referencia.

Amplificador: UNISON RESEARCHm Simpli Italy. 11 watios de valvulas, con una sola valvula EL34 en single ended por canal.

Compact Disc: UNISON RESEARCH CDE: Lector de Compact Disc con preamplicador provisto de 4 valvulas de una musicalidad espectacular.

Altavoces: OPERA SECONDA. Fabricados a mano en el norte de italia, en la misma factoria donde se fabrican los aparatos de UNISON RESEARCH, comparten logistica y ubicacion,garantizando tambien la armonia del conjunto mediante interminables sesiones de escucha de altavoces y electronicas.

    noun_20940

    noun_26636_cc

Música de alta resolució a 24 bit

La companyia PONO, impulsada pel músic Neil Young, ha tret al mercat un dispositiu reproductor de música d’aspecte semblant a un IPod. La gran diferència està en que conté arxius de música sense compressió d’una qualitat fins i tot superior a la del CD-DA, en lloc dels coneguts arxius MP3.

Pono

“Pono”, a més, ofereix una botiga on-line on es pot accedir a un ampli catàleg de música amb aquestes característiques, a un preu poc superior a les descàrregues de iTunes. Així dons,que significa la música a alta resolució?

Quan la música es de alta resolució,vol dir que el seu bitrate es a 24 i la frequencia de muestreig 96 Khz,mentres que als cds,tenen 2 canals de PCM audio a 16 bit i 44 khz.

Però, que fa que aquests arxius siguin especials?
Cadascun dels dos canals estèreo de les peces musicals està digitalitzat a una freqüència de mostreig de 96 KHz (o mostres per segon) i amb una profunditat de 24 bits per mostra. Si ho comparem amb un CD-DA, aquest te una freqüència de mostreig de 44100Hz, i una profunditat 16 bits.
Els arxius no utilitzen cap còdec de compressió.
i on notarem la diferència?
Per a poder respondre aquesta qüestió hem d’analitzar dos fenòmens independents:
El teorema de Nyquist ens diu que la freqüència màxima que pot codificar un arxiu digital quedarà limitada a la meitat de la freqüència de mostreig. Així dons, un CD digitalitzat a 44100Hz podrà reproduir freqüències de so fins a 22050Hz, a diferència del nostre “PONO” que podrà reproduir freqüències de fins a 96000/2, es a dir 48000Hz. Aquest valor és molt superior al marge de freqüències audibles per a qualsevol persona.
El número de bits determinarà el màxim marge dinàmic possible. Això condiciona la diferència entre el so més dèbil i el so més fort de l’enregistrament sonor. Una forma fàcil i ràpida de calcular el marge dinàmic, és afegint 6dB per cada bit. Així dons un CD a 16 bits tindrà un marge dinàmic de 96dB, i el nostre “PONO” s’acostarà als 144 dB. Tenint en compte que la nostra oïda accepta marges dinàmics de fins a 120 el nostre “PONO” supera amb escreix les perspectives del millor enregistrament HiFi.
Altres webs com hdtracks.com, tenen al seu catàleg cançons a 24 bit. Per a poder evidenciar aquestes prestacions caldrà dues coses:
Que l’enregistrament original “master” tingui dinàmica i una bona resposta en freqüència.
Que l’equip de reproducció sigui capaç de respondre a aquestes altes prestacions. Per que això sigui possible, tots els elements de la cadena de reproducció han de ser d’alta gama: Convertidor DAC, preamplificador, amplificador de potència, i finalment els altaveus. La qualitat de la reproducció quedarà limitada pel pitjor dels dispositius de la cadena.
Aquestes plataformes pretenen invertir una tendència generalitzada a comprimir els “masters” dels enregistraments limitant les seves dinàmiques. Aquesta tendència s’ha agreujat els últims anys donant nom a l’anomenat “Loudness War”. Les companyies estan començant a recuperar i reeditar “masters” enregistrats fa més de 20 anys, quan encara la dinàmica era un valor afegit i preuat d’un bon enregistrament.
Aquí teníu la mateixa cancó grabada a 16-44 i 24-96.

Nirvana-“Smells like teen spirit” 16-44

Imagen 16-44

Nirvana-“Smells like teen spirit” 24-96

Imagen 24-96


Escoltant els dos enregistraments poden apreciar una diferencia de qualitat entre la cançó gravada a 16bits 44Khz amb la mateixa cançó gravada a 24bits 96Khz.
Especialment la guitarra, la veu i al baix es perceben amb molta més intensitat degut a una major dinàmica.
Las imatges de l’espectrograma “mur de so” causat per comprimir la música durant la masterització. (fixeu-vos en les franges taronges que ens indiquen els valors d’intensitat superior). Això es un clar exemple de “Loudness War”.
Si durant al procés de masterització no es manté DR (dinàmic range) alt, no notarem la diferència entre suports i formats amb limitacions dinàmiques més grans (CD, mp3, i vinil)
A continuació tenim 2 cançons idèntiques gravades amb freqüències de mostreig diferent:
-King Crimson-In the wake of Poseidon(UK 24 bit 44khz),cancó “Peace a Theme”
-King Crimson-In the Wake of Poseidon (E.G.Reissue(1987)-Remastered (24-bit 96khz),cancó “Peace a Theme”

Test signal

Comparació DR


Escoltan las 2 cancons de alta resolució a 24 bit i com diu la teoría de Nyqvist,es dificil apreciar una diferencia de só,només per una diferencia de frequencia de muestreix(44 khz al costat de 96 khz).
Observan las imatges amb forma de ona,veig que la cancó gravada a 24-96 va ser normalitzada i,per tant,la guitarra,la veu i al baix,se escoltan amb molta més intensitat.
Referent al Dynamic Range,la cancó gravada a 24-96,té un DR 10,per causa que el álbum es una reedició de EG records,mentres que la cancó gravada a 24-44,té un DR 11,perque al disc es original,i al seu master es de primera generació.

Aquest LP dels Pink Floyd,va ser enregistrat a 24 bit.
Pink Floyd-The Dark Side Of The Moon(73)GER.Orig.LP QUAD 24-96


Gracias a Marc Dalmases,técnic de Imatge i Só,per colaborar en aquest post.

    noun_20940

    noun_26636_cc