La companyia PONO, impulsada pel músic Neil Young, ha tret al mercat un dispositiu reproductor de música d’aspecte semblant a un IPod. La gran diferència està en que conté arxius de música sense compressió d’una qualitat fins i tot superior a la del CD-DA, en lloc dels coneguts arxius MP3.
“Pono”, a més, ofereix una botiga on-line on es pot accedir a un ampli catàleg de música amb aquestes característiques, a un preu poc superior a les descàrregues de iTunes. Així dons,que significa la música a alta resolució?
Quan la música es de alta resolució,vol dir que el seu bitrate es a 24 i la frequencia de muestreig 96 Khz,mentres que als cds,tenen 2 canals de PCM audio a 16 bit i 44 khz.
Però, que fa que aquests arxius siguin especials?
Cadascun dels dos canals estèreo de les peces musicals està digitalitzat a una freqüència de mostreig de 96 KHz (o mostres per segon) i amb una profunditat de 24 bits per mostra. Si ho comparem amb un CD-DA, aquest te una freqüència de mostreig de 44100Hz, i una profunditat 16 bits.
Els arxius no utilitzen cap còdec de compressió.
i on notarem la diferència?
Per a poder respondre aquesta qüestió hem d’analitzar dos fenòmens independents:
El teorema de Nyquist ens diu que la freqüència màxima que pot codificar un arxiu digital quedarà limitada a la meitat de la freqüència de mostreig. Així dons, un CD digitalitzat a 44100Hz podrà reproduir freqüències de so fins a 22050Hz, a diferència del nostre “PONO” que podrà reproduir freqüències de fins a 96000/2, es a dir 48000Hz. Aquest valor és molt superior al marge de freqüències audibles per a qualsevol persona.
El número de bits determinarà el màxim marge dinàmic possible. Això condiciona la diferència entre el so més dèbil i el so més fort de l’enregistrament sonor. Una forma fàcil i ràpida de calcular el marge dinàmic, és afegint 6dB per cada bit. Així dons un CD a 16 bits tindrà un marge dinàmic de 96dB, i el nostre “PONO” s’acostarà als 144 dB. Tenint en compte que la nostra oïda accepta marges dinàmics de fins a 120 el nostre “PONO” supera amb escreix les perspectives del millor enregistrament HiFi.
Altres webs com hdtracks.com, tenen al seu catàleg cançons a 24 bit. Per a poder evidenciar aquestes prestacions caldrà dues coses:
Que l’enregistrament original “master” tingui dinàmica i una bona resposta en freqüència.
Que l’equip de reproducció sigui capaç de respondre a aquestes altes prestacions. Per que això sigui possible, tots els elements de la cadena de reproducció han de ser d’alta gama: Convertidor DAC, preamplificador, amplificador de potència, i finalment els altaveus. La qualitat de la reproducció quedarà limitada pel pitjor dels dispositius de la cadena.
Aquestes plataformes pretenen invertir una tendència generalitzada a comprimir els “masters” dels enregistraments limitant les seves dinàmiques. Aquesta tendència s’ha agreujat els últims anys donant nom a l’anomenat “Loudness War”. Les companyies estan començant a recuperar i reeditar “masters” enregistrats fa més de 20 anys, quan encara la dinàmica era un valor afegit i preuat d’un bon enregistrament.
Aquí teníu la mateixa cancó grabada a 16-44 i 24-96.
Nirvana-“Smells like teen spirit” 16-44
Nirvana-“Smells like teen spirit” 24-96
Escoltant els dos enregistraments poden apreciar una diferencia de qualitat entre la cançó gravada a 16bits 44Khz amb la mateixa cançó gravada a 24bits 96Khz.
Especialment la guitarra, la veu i al baix es perceben amb molta més intensitat degut a una major dinàmica.
Las imatges de l’espectrograma “mur de so” causat per comprimir la música durant la masterització. (fixeu-vos en les franges taronges que ens indiquen els valors d’intensitat superior). Això es un clar exemple de “Loudness War”.
Si durant al procés de masterització no es manté DR (dinàmic range) alt, no notarem la diferència entre suports i formats amb limitacions dinàmiques més grans (CD, mp3, i vinil)
A continuació tenim 2 cançons idèntiques gravades amb freqüències de mostreig diferent:
-King Crimson-In the wake of Poseidon(UK 24 bit 44khz),cancó “Peace a Theme”
-King Crimson-In the Wake of Poseidon (E.G.Reissue(1987)-Remastered (24-bit 96khz),cancó “Peace a Theme”
Escoltan las 2 cancons de alta resolució a 24 bit i com diu la teoría de Nyqvist,es dificil apreciar una diferencia de só,només per una diferencia de frequencia de muestreix(44 khz al costat de 96 khz).
Observan las imatges amb forma de ona,veig que la cancó gravada a 24-96 va ser normalitzada i,per tant,la guitarra,la veu i al baix,se escoltan amb molta més intensitat.
Referent al Dynamic Range,la cancó gravada a 24-96,té un DR 10,per causa que el álbum es una reedició de EG records,mentres que la cancó gravada a 24-44,té un DR 11,perque al disc es original,i al seu master es de primera generació.
Aquest LP dels Pink Floyd,va ser enregistrat a 24 bit.
Pink Floyd-The Dark Side Of The Moon(73)GER.Orig.LP QUAD 24-96
Gracias a Marc Dalmases,técnic de Imatge i Só,per colaborar en aquest post.
