Un ingenier amb una sóla sessió de remaster pot arruinar una canco. Pro,qué vol dir “Loudness War”?Dons,bé es quan es normalitça als sons de menys volum junts amb als de mes volum.
Al resultat es que escoltas la canço sense cap rang dinamic.
Aquesta mala práctica es molt común i es frequent amb la música streaming,als programas musicals de la radio,als CDs mal masteritzats o la música que escoltas al IPOD.
Un exemple clar de Loudness War es aquest extracte dels DISCHARGE.
Pots escoltar que dolenta es la master original.
La imatge ens mostra un espectograma plá i sense cap dinámica.
Si esteu en contra de aquesta práctica erronea de la industria musical a tot al mon,podeu signar aquesta petició en contra:
Base record,es un segell discografic que als anys 80s,va editar amb licencia coneguts grups de New Wave e Indie,principalment grups dels segells anglesos Factory i Rough Trade.
Es van fer unes 250 reedicions en LPs,a destacar,Durutti Column,New Order,Joy Division,Young Marble Giants,The Fall(New Wave)Popol Vuh,Can,Amon Düül II(Krautrock).
Base Record a Italia,va ser uns dels primers segells,en reeditar amb licencia vinils de grups coneguts que no pertanyan al seu segell.
Quin es al secret per diferenciar un LP editat per Factory records,si al comparen amb al mateix LP que va ser reeditat per Base Record?
Hi han molts detalls si observas un disc de vinil,la portada si es doble o nó, la qualitat de impresió de las fotos,las fundas antiestáticas del disc,o una fulla amb informació adicional de las lletras i fotos del artista.
Al art de la portada i la qualitat de la impresió gráfica son importants,pro,es molt més important al só del vinil.
Hi ha alguna diferencia en qualitat de só entre un LP original,i un reeditat?
Un disc sona bé quan las masters digital son originals i se ha fet un bon procés de mastering.
Una reedició de un LP,sonará “comprés”,si al segell discografic te cintas masters només de tercera o cuarta generació,i sense al procés de mastering-audio.
Son molts als factors que determinan la qualitat final del producte,per exemple,si al master de vinil es DMM,la maquinaria de prensatge que es fá servir a fábrica,el gramatge i la materia prima del vinil….
Per analitzar-lo,he fet un test amb una canço grabat a 24/96 bits del vinil original,i per altre banda, al mateix tema gravat a 24/96 de una reedició en vinil.
Joy Division-Love Will Tear Us Apart(80)UK.Orig.Single Factory 24-96
vinil Original.
Pistas
A Love Will Tear Us Apart 3:22
Analyzed: Joy Division / Love Will Tear Us Apart
——————————————————————————–
DR Peak RMS Duration Track
——————————————————————————–
DR14 -1.24 dB -17.33 dB 3:24
Joy Division-Love Will Tear Us Apart(80)IT.Orig.Factory/Base 12″ 24-96
Reedició en vinil.
Pistas
A Love Will Tear Us Apart 3:18
Analyzed: Joy Division / Love Will Tear Us Apart
——————————————————————————–
DR Peak RMS Duration Track
——————————————————————————–
DR11 -3.04 dB -15.47 dB 3:25 01-Love Will Tear Us Apart
Dons bé,la meva conclusió es que al Maxi té més volumen de grabació per tenir més diametre que un single,pro es al single el que té més rango dinamic(Single=DR14….Maxi=DR11),i en consequencia,un millor só.
El single va ser grabat de una cinta master original,i té un nivell correcte de volumen,EQ,i Dinámica.
En canvi,el maxi dona una senyal de só a més volumen que arriba fins i tot a la distorsió(Observa el espectograma marcan el color vermell).El resultat,es un só “pla” i “comprimit”.
Altre inconvenient,i no menys important,es que al maxi té un soroll de fons,propi de un disc mal masteritzat.
Steve Hoffman,que es un ingenier de audio amb molt prestigi,está especialitzat en produir master de vinils amb só no “comprimit”.Totes les seves edicions en vinil tenen un só espectacular.
I think than those original rock LPs,made more than 20 years ago,have much more good sounding and better mastering,than latest reissues LPs.
The issue is,than almost every original LP,is full of clicks because longtime has passed and the little care taken with Lps in the past.
Mastering and produce a good sounded LP is not an easy work.It depens of many elements like a good master tape,or most important the vinyl audio processing.
A simple review of why latest vinyl reissues are bad sounding could be,the example I show you nextly.
I choose two songs,one of them is from an original Lp made in the 80s with a good sounding,while the other song is from an LP reissue made during 2015 year,with bad sounding production.
1.Tim Hardin song,from the album:Tim Hardin-The Homecoming concert(81)GER.Orig.Line records
01.”Reason to believe(Live)”(Flac,24-96)DR16
2.Red House Painters song,from the album:Red House Painters-Red House Painters(93)US.Re.4AD(2015)2LPs
02.”Grace Cathedral Park”(Flac,24-96)DR13
Ok,my thoughts on this,first lets talk about the artist.
Tim Hardin was a gentle folk-rock singer by the time of the 60s,who played songs of considerable grace and emotion.
Red House Painters is a folk rock band from the 90s,their music is a dark mix of Neil Young and Nick Drake, although there are other influences in there to be found,for sure,maybe some 70s rock,and 80s stuff like Smiths/Cure too.
Moving along to Tim Hardin acoustic-guitar-only track,listen closely the beautiful open-tuned guitar and you will hear the rich,full sound of this quality sounded LP.I just feel those sweet and wide notes,with a high dynamic DR16.
Insteat when listen,”Grace Cathedral Park”,I immediately heard something was wrong.A bit noisy at times,sure,but thats not what bothers me.It just sounds weak,thin and tinny sound.
There are really good instrumental parts,but its really lacking the powerful drumming here,and the wild electric guitars sound anything but wild.
Thankfully,not all the latest LPs reissues are bad sounding,there are many record labels than worries about manufacturing a nice LP album reissue and inspection with good masters.
That´s an accurate selection of some great LPs,taken from my vinyl rock collection. If you had to say about which are the most interesting LPs in rock music history,many of you would said: Dark side of the moon-Pink Floyd,Sgt.Pepper´s-Beatles,IV-Led Zeppelin,Nevermind-Nirvana,A night at the opera-Queen, Pet Sounds-Beach Boys,among others.
I choose those albums,as that´s the music I listen since I was 15 years.
I can give you my perspective concerning our beloved music,from 60´s Psychedelia,Krautrock,Progressive and Punk/New Wave.
Now,it´s your turn to choose your likes.
Al director de Acoustic Sounds,Chad Kassem a comprat un laborari senser de Audio,”The mastering Lab”,que va ser propietat de un dels més coneguts ingeniers de Masterització de las pasadas décadas,Doug Sax,que va morir fá poc temps.
Sax,a través de la seva carrera va treballar com a ingenier de audio amb la élite dels musics(Pink Floyd,Rolling Stones,Who,Dylan,McCartney,Neil Young,Cat Stevens.. entre altres).
Kassem,amb aquesta estrategia té integrada tota la cadena de producció per fabricar un vinyl.Desde la masterització fins a las máquinas de prensatge,pasan per al disenny graphic.La divisió de Acoustic Sounds,Analogue Productions,tindrá dons plena capacitat per produir LP´s al mercat.
Al aument de la demanda de vinils,requereix que als fabricants renovin la maquinaria i Acoustic Sound a triat una de las millors marcas del sector QRP,i al laboratori TML.
Las máquinas de tall,QRP han sigut utilitzades al laboratori durant la producció de molts discos de rock clasics: The Wall, Who’s Next, Nilsson Schmilsson, the Rolling Stones’ Sticky Fingers i the Eagles’ al primer LP.
Chad Kassem,diu que ara al segell discografic Analogue Productions ,tindrá la més alta cualitat en las masterització de las reedicions de LPs,gracies a la adquisició de aquesta maquinaría QRP que a tingut tants reconixements,premis Grammy al millor só,durant les pasades décades.
La resposta es que te agrada el só analogic,o la estética dels discos de vinil i las portadas.
Un LP es molt més bonic que un CD,i es la millor manera de escoltar la música .
Hi há un ritual per mirar les portadas,posar un disc al giradisc,i concentrar-se per escoltar una cara sencera del LP.
Consells quan compras un LP?
Si vols comprar vinils dels teus grups favorits,les edicions originals dels vinils son molt cares en mercats de segona má,degut a les tiradas molt limitadas durant les pasadas décadas de domini del CD, i perque ara estan descatalogats.
Abans de comprar un disc de segona má,asegurat que al seu estat de conservació,vinil i portadas,siguin excelents.
També pots comprar les re-edicions dels LPs descatalogats,només vigila que el master sigui al seu analogic original,i no una reedició feta de un CD.Llavors aquesta reedició,no tindrá la “calidessa” del autentic só de vinil.
Com pots guardar la teva colecció de vinils?
Guarda als teus discos en un moble estant,posats sempre verticals i que siguin a un lloc sense humitat.
No oblidis netejar els teus discos i tenir cura que l’agulla estigui en perfecte estat, només així evitaràs els molestos clics .
Si tú ets un dels que no té cap vinil,perque escoltas música al teu portatil o al iPod,tindras una nova experiencia,si compras als teus albums favorits en LP,i començas a coleccionar vinils a casa.
Aquest tema,va ser enregistrat de un vinil a 24 bits.
The Secret Police – I Shall Be Released (24-96 Wav. 9 min).
Recorded live at the Secret Policemans Other Ball-(1981)Amnesty International Gala,London
Cóm es al procés de prensar un vinil en una fábrica?
A continuació expliquem las diversas etapas per fabricar un vinil.
Primer al client envia la master tape en un format de 16 bit,qualitat CD,o per tindre una millor resolució,en un archiu de 24 BIT.
A més,envia el diseny grafic de las portadas i els segells,per imprimir.
1.Tall al laboratori de audio
El audio reproduit es transfereix a un acetato master o a un DMM disc.
La máquina de tall prepara als surcs, amb 2 diferents agullas segons al disc,una agulla de
zafiro si al transfer es un acetato,o una agulla de diamant si al transfer es un DMM disc.
Per la producció de LPs de llarga durada,es recomena un transfer de DMM.
La agulla té 2 cons situats entre dos imans.Al material de audio arriba als imans,que causa unas vibracions verticals i horizontals a la agulla.
La profunditat del surc depent de la intensitat del material de audio.
Cada acetato o DMM disc,ocupa una cara.Así dons,tindrem 2 unitats,per fer les dos caras del LP.
2.Galvanizat del stamper disc
En aquesta etapa es fabricará al stamper disc,que servirá després per prensar tots als vinils .
Al acetato o al DMM disc,es sumergit en un bany galvanitzat i llavors surt un primer stamper disc de color plata, que es al negatiu.
A continuació repetim al procés i tindrem un segon stamper,que será altre disc de plata, aquest será al positiu.
Al disc de plata negatiu será una copia de seguretat,en canvi,al disc positiu servirá per prensar de 1.000 a 1.500 discos,només per una cara.
3.Prensatge
El stamper es posa dins una prensa i es fabrican als vinils,primer la cara A i a continuació la cara B.
Al vinil fabricat potser de 120 gr. o de 180 gr.
4.Impressió de las Portadas del disc
Las máquinas de imprenta preparan las carátulas de las portadas en tots als formats.
7“ single,10” pulgadas,12”Maxi single,12”LP.
5.Control de qualitat
Abans de empaquetar als discos,pasen un control de qualitat al laboratori acustic que será un últim pas previ,fins que al client rebri al seu producte acabat.
6.Empaquetat
Al vinil es coloca dins una funda de plastic protectora,i de una portada.
GZ Media,empresa situada a la República Checa edita LPs,CDs,i DVDs,i disenya i distribuieix material grafic.
La empresa,a prop de Praga,no té competencia a nivell mundial en la fabricació de discos de vinil desde al any 1951.
Seguells discografics de Indie pop fins a grans industries com Sony and Universal Music Group(U2,David Bowie,Nirvana),confian en GzMEDIA,perque editen als discos dels seus artistas o reedicións de rock.
Al seu volumen de producció de discos,va ser 13.000.000 unitats/anuals al any 2013.La cifra representa al 50% de la producció total,mentres que,l´altre meitat es al sector del paper i al embalatge.
La empresa té 1.700 treballadors en plantilla.
Zdenek Pelc, manager de la empresa diu que cada setmana envía 12 toneladas de discos a San Francisco,USA.
Jana Březinová,del dpto. de producció,diu que durant la temporada de nadal i,sobre tot,al “record store day”,es quan tenen las comandes mes importants del any.
Al any pasat,la empresa va editar en vinil,tota la discografía dels Rolling Stones,i va ser un gran reconeixement, per al grau de masterització del vinil y per al diseny de las portadas.
Una caixa que contenía 32 discos,amb portadas iguals als originals.
”La edició de només 15.000 unitats numeradas,es vá vendre només als clubs de fans de tot al mon,sense arribar cap vinil a les botigues”,diu Zdenek Pelc.
Zbynek Lebr,cap de departament del laboratori acustic explica com es fá la grabació de un master disc.
Al client envia las sevas grabacions amb format digital,llavors al ordinador reprodueix a velocitat de temps reial i amb una agulla de diamant es talla al disc master de platí.
Per la fabricación dels vinils,GZ fá servir la técnica del DMM(Direct Metal Mastering),que consisteix en sumergir al master disc a un bany galvanitzat.
A continuació,fican al master de nickel dins una prensa i es prensan,un per un,als vinils amb pasta de plastic negre.
Un sol master nickel,pot fabricar fins a 500 LPs.
Al laboratori acustic,aplican un software(Vinil Virtual Mastering),que analitza amb precissió als surcs i optimitza al talls adecuats per aconseguir una durada exacta i un nivell de só adecuat.
Zdenek Pelc,va ampliar la seva fábrica al pasat estiu,i pensa que aquest revival per als discos de vinil no es només una moda,i que durant als proxims 3 o 4 anys,tindran un aument a la producció.
Popol Vuh could easily have fallen into the “experimental” catagory of pretentious novelty that John Cage and other early electronic artists fell into if it weren’t for one thing: heart. Take some of the most daring and radical music ever written and add emotion, spirituality, and sincerity, and you have Popol Vuh.
Popol Vuh was formed in 1969 in Munich, Germany by classically trained musician/composer Florian Fricke. The band emerged during the now-legendary German Krautrock scene which also spawned pioneering artists such as Tangerine Dream, Ash Ra Tempel, Kraftwerk, Cluster, Neu! and Klaus Schulze. While the above bands initially used traditional rock instruments to create their ‘electronic’ sound, Popol Vuh was a different creature all together. Florian Fricke, having come from a wealthy family background, was among the first musicians to own a Moog synthesizer in Germany (pre-dating Tangerine Dream’s Moog acquisition by four years). It is this instrument which became the primary vehicle for Fricke’s early musical excursions.
Popol Vuh’s debut album “Affenstunde” (German for “Hour of Monkeys”) was released in 1970 and became an instant attraction because of its originality and innovative use of electronics. The band line-up for the album consisted of Fricke and long-time friend/producer/engineer Frank Fiedler operating the Moog along with Holger Trulzsch providing a vast array of percussion instruments.
The album’s opening suite, “Ich Mache Einen Spiegel”, is divided into three parts beginning with “Dream Part 4″. The track opening with sounds of rippling water before a splash gives way to chriping bird sounds and probing outer-space rhythms all created on the Moog. This first part continues in this fashion throughout its nearly 9-minute duration and becomes more dense as it progresses. The stereo-panning of the ‘space’ sounds are an awesome treat with headphones.
“Dream Part 4″ segues into “Dream Part 5″ with a swooshe of white noise giving way to a barrage of solid percussive rhythms from Trulzch. There is an occasional steeldrum sound provided from the Moog but for the most part, it’s layer upon layer of harsh jagged percussion. The overall tribal effect is not too dissimilar to listening in on a drum circle in the parking lot at a Grateful Dead show.
Once again, a segue is provided from this track to next, the humorously titled “Dream Part 49″. Compared to the respective spaciness and harshness of the previous two parts, “Dream Part 49″ is a releatively calm meditation of misty tones and drifting chords. There is a slight Indian-style drone to this piece along with what sounds like a distant foghorn created with the Moog. A calm closing to a dynamic opening suite.
The next piece on “Affenstunde” is its title track clocking in at an epic 18:30. The track opens with the sounds of a crackling fire which in turn give way to loud percussion rhythms and bizarre electronic overtones. Six minutes into the piece, the chaos settles into a tamboura-like drone accompanied by light percussion and a whistle-like synth lead from Fricke. This raga-dance carries the piece to its finish.
This is a brilliant and timeless album of innovative electronic music from one of its early masters.
An Essential Title!!
Track Listing
A1 Ich Mache Einen Spiegel: Dream Part 4 8:40
A2 Ich Mache Einen Spiegel: Dream Part 5 4:50
A3 Ich Mache Einen Spiegel: Dream Part 49 7:35
B Affenstunde 18:57
Credits
Artwork By [Cover Design Help] – Heiner H. Hoier, Heinz Lukasz
Artwork By [Cover Design] – Bettina, Steffen
Composed By, Arranged By – Popol Vuh
Mixed By [Synthesizer – Mixdown] – Frank Fiedler
Percussion – Holger Trülzsch
Producer – Bettina Fricke, Gerhard Augustin
Synthesizer [Moog] – Florian Fricke
