LLOYD COLE. ANTIGA FÀBRICA DAMM. 24/09/2016

El mes de setembre vinent farà 10 anys de la visita de Lloyd Cole a l’antiga fàbrica Damm, dins de la programació del Bam a les festes de la Mercè.

Malgrat que sigui un tòpic parlar de la memòria, crec que recordo bastant bé l’esdeveniment, encara que segur que se m’escapen detalls.
Lloyd iniciava a Barcelona una gira per algunes ciutats d’Espanya, en format acústic acompanyat del seu fill William com a segona guitarra.

La mala sort (en general) dels barcelonins, és que aquest concert fos en format reduït (uns 40 minuts) perquè formava part d’una jornada amb més actuacions, tan dispars com Sr, Chinarro, C.Tangana o Triangulo de amor bizarro entre d’altres.

A la resta d’Espanya va ser concert complet, una part ell sol i una acompanyada del seu fill.Per mi, era la primera oportunitat de veure’l en directe, ja que no vaig poder anar al concert de l’any 88, quan va venir acompanyat del seu grup, els Commotions. Ja després no me’n recordo si va tornar en solitari.

 

Dins el meu cor de rock’n’roll, i tenint en compte que els meus gustos musicals sempre han estat bastant eclèctics, guardo una carpeteta dels 80 on amago gent com Roddy Frame, Edwyn Collins o el mateix Lloyd Cole. De fet, l’àlbum de debut, el Rattlesnakes, el tinc considerat com un dels millors de la dècada.

Al començament, i veient la situació, jo no era gaire optimista. Moltíssima gent de tota mena: els pocs que estem allà perquè ens agrada Lloyd, i la resta que han vingut perquè són les festes de la Mercè, hi toca anar i retrobar-se amb els amics i explicar que has fet aquestes vacances, i portar els teus fills petits perquè sentin que bonic que és la música en directe. (spoiler: la majoria no els agradarà la mateixa música que a tu). Bé, és el que tenen els concerts gratuïts.
A més, el concert era en un lloc on si entra molta gent es forma un tap on és gairebé impossible entrar ni sortir. Els que coneixeu el lloc, sabeu del que parlo.


És per això que al LLoyd Cole no se li va veure molt còmode, sobretot al principi, molt pendent del seu fill (era el primer concert de la gira) i una mica molest amb aquest rum-rum inicial, tot i que de mica en mica, la gent que estava a dins del recinte va prendre consciència de l’important que era gaudir en silenci.
I de la resta que puc dir jo que no siguin meravelles. Per començar, el repertori era pràcticament dels 3 discos del període 84-87 amb els Commotions, o sigui el meu preferit. Va començar amb la cançó que dona títol al primer disc, Rattlesnakes i va continuar amb My bag del tercer disc, el Mainstream (el més conegut potser) i Cut me down, del segon, Easy pieces. Després 3 seguides del primer: Perfect skin, Are you ready to be heartbroken (escoltant els discos de l’Arthur Lee!) i la primera cançó que jo vaig escoltar del grup, Charlotte street, i que va ser la que em va enganxar i ja no vaig poder desempallegar-me.
L’única incursió fora d’aquesta època va arribar amb No more love songs, de la seva curta etapa amb la formació dels Negatives quan ja vivia als Estats Units, cap al 2001
Van seguir, Hey Rusty, Brand new friend i Lost weekend, per finalitzar amb un altre de les meves debilitats, Forest fire, també del primer disc.
Cançons d’amor, desamor, amistat, joventut, drogues, frustracions.. Lletres molt comunes a l’Anglaterra i Escòcia dels 80

No van ser totes les que jo hagués volgut, però ja anava preparat, i sí, va ser curt però molt emocionant. Vaig sortir del recinte com vaig poder (pitjor que un embús a l’autopista) amb la sensació que no m’hagués perdonat el no i ser-hi, i que probablement, no hi hauria altra oportunitat.
Lloyd Cole avui dia continua en actiu, però sincerament, no he seguit la seva carrera.

PS. Jordi Ribes.

 

2016 STUDIO JOURNAL REVIVED

L´ 2016,Lloyd Cole, va actualizar el seu estudi,i al dia d´avui té un equip de Synths i Ableton software,tot al que necesita per componer nous discos de música electrónica.
Discografia en música electronica

Lloyd Cole- Plastic Wood (2001)

Lloyd Cole – 1D Electronics 2012-2014

Lloyd Cole & Hans-Joackim Roedelius- Selected Studies Vol.1(2013)

 


Lloyd Cole -En directe a l´Antiga Fábrica Damm, (24-09-2016)

noun_20940

noun_26636_cc

A TALE OF MADCHESTER, The Manchester Music Scene in the 80s


I was born within earshot of the city buses rumbling down Oxford Road,
and by the late ’70s Manchester already felt like it was tuning itself for something loud, loose, and entirely ours. Back then, before anyone called it Madchester, it was just home — a bit grimy, a bit glorious, and absolutely alive with sound.

The first club that ever felt like a portal was Rafters on Oxford Street. I was barely old enough to get in, but once you were down those stairs, the world changed. Punk kids, soul boys, post-punk dreamers — all of us sweating under the same low ceiling. I remember seeing early sets from bands who didn’t yet know they were about to matter: Joy Division, raw and unsettling, with Ian Curtis holding the room like a séance. That place taught me that Manchester didn’t follow London; it made its own weather.

 

 

By the early ’80s, the gravitational pull shifted to The Hacienda. Walking into the Hac was like stepping into the future — industrial beams, neon, concrete, and a sense that anything could happen. I’d queue in the rain with mates from Hulme and Moss Side, all of us buzzing before we even got inside. The DJs were prophets, mixing Chicago house with Manchester grit, and the bands were ours: New Order, who built the place with Factory Records money and stubborn hope; A Certain Ratio, angular and strange; The Durutti Column, drifting through atmospheric sets that felt like dreams.

 

But the real ignition point — the moment when Manchester became Madchester — came when the Stone Roses and Happy Mondays started owning the city. I remember seeing the Roses at the International 2, the room packed so tight you could feel the bass through your ribs. Ian Brown swaggered like he’d been born on stage, and John Squire’s guitar shimmered like rain on a bus window. A few months later, the Mondays turned the Haçienda into a carnival — Bez shaking maracas like a man possessed, Shaun Ryder slurring poetry that somehow made perfect sense to all of us.

 

 

 

 

 

The Stone Roses-Manchester International 2 May 6 1989

There were other spots too, each with its own flavour. The Ritz, with its springy dancefloor that bounced under your feet. The Gallery, where you’d hear early electro and funk before anyone else in the country cared. The Boardwalk, a rehearsal space turned venue where bands like The Charlatans and Inspiral Carpets sharpened their sound. Even The Venue on Whitworth Street — sticky floors, cheap pints, and nights that stretched until dawn — played its part.

The Hacienda Nightclub (October 21st 1983)

What made it Madchester wasn’t just the music. It was the feeling that the city itself was in on the joke — that the rain,the mills,the bus stops,the terraces,all of it was conspiring to create something wild and joyful.We weren’t spectators;we were participants. Every lad and lass dancing under the Haçienda lights was part of the story.
Looking back now, from far away and many years on,I realise how lucky I was.I didn’t just witness Madchester.I lived it — a Manchester boy carried along by the beat of a city inventing itself again.

Neil sings, “Jilted John”

JILTED JOHN AT ERICS MAY 12TH, 1978 HD 720p

Happy Mondays. First gig at the Hacienda.
They came LAST.

For the record, I was never there.

I was still half‑boy, half‑whatever‑comes-next, when I followed my two elder brothers into the sweat‑fogged crush of a Battle of the Bands gig at the Haçienda. My Mum and Dad would have killed me if they’d known. Or rather me brothers for corrupting me.

It was a proper Manchester crowd, buzzing, rowdy, jackets tied round waists, the air thick with anticipation and the smell of cheap lager. I remember thinking it was as far away as you could get from Manchester Grammar School and Queen’s College, Oxford University.

Happy Mondays weren’t part of the curriculum at Oxford. But they were in the “Battle of the Bands”. And when the Mondays hit the stage, the whole room tilted. Shaun Ryder swaggered out, slurring lines that were incomprehensible to all but the initiated. Paul Ryder’s bass thumped through my chest. “Bez” hadn’t been invented yet. But it was still pure Salford. Pure anti-everything. Who cares about Joe Jackson or John Travolta? It was a bit frightening but within twenty minutes I became part of something bigger, louder, madder,Madchester.

Strangers threw arms around my shoulders, shouting lyrics in my ears. We were all just Mancs. In the shambles, that was what mattered. We had sound. The Mondays came last in the Battle of the Bands. But they would be signed by Tony Wilson and go on to define Madchester.

Walking home afterwards, ears ringing, I realised I’d crossed a line. I was my brothers’ brother. And, bro, that was far more important than being an Oxford undergraduate.

And my Mum and Dad never got to know.

Happy Mondays- Live Arts studio,Barcelona (90)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PS. Neil David Selby, (Advertising Director, Writer)

 

 

noun_20940

noun_26636_cc

EL HAMMILL MÀGIC DE LA CATEDRAL: UNA PEÇA DEL PUZZLE VITAL



Fa gairebé quaranta anys d’aquella nit del 25 de setembre de 1988. Siguem sincers: la memòria és un mecanisme traïdor i, alhora, una eina que ens impulse a reconstruir el puzle de la vida viscuda. Els detalls concrets de la Barcelona d’aquells anys de joventut se m’escapen entre els dits. Qui més qui menys es deixava portar pels carrers d’una ciutat en desconstrucció preolímpica. Són les festes de La Mercè. Riades de gent comencen a omplir la plaça de la Catedral. Molts tenien clar per què hi eren; altres estaven de pas. Fins que va sonar quelcom sublim i la plaça es va transformar. Un individu prim, alt, sol davant de l’escenari. El públic a prop, entregat des de la primera nota.

 

Afortunadament, no havien nascut els inventors de la infàmia narcisista que ha reconvertit mans i cervells en augments cibernètics. Ja saben, el modern virus dels mòbils i les xarxes socials. Però tornem al que importa. Aviso: ni soc crític musical ni expert en rock progressiu. Al Peter Hammill l’havia sentit. 
M’agradava. I el grup que va fundar, Van der Graaf Generator. Un concert gratuït en un lloc emblemàtic com la Plaça de la Catedral? Quina oportunitat! I pensar que l’estiu de l’any següent un altre Peter, en Gabriel (el Piti, entre nosaltres), un altre col·lega de la moguda progressiva, ens va regalar un megafestival com el WOMAD a la Ciutadella! Una perla desaprofitada per la falta de promoció.

Van De Graaf Generator – Refugees

És una crònica honesta i personal, 40 anys més tard dels fets, des de la humilitat d’un aficionat i des d’una memòria que funciona per emocions, no per dades enciclopèdiques. Hauria de veure el concert per recordar les peces i com va executar el seu talent, perquè amb l’àudio no n’hi ha prou; es perden moltes percepcions, gestos i interaccions que són tant o més rellevants que el so en un directe íntim com aquell, malgrat haver-hi milers de persones. El que sé del cert és que va ser una vetllada excel·lent i irrepetible, d’aquelles que et marquen encara que no hi tornis mai més. La nostàlgia es viu, es completa la peça del puzle i es continua caminant.

PURE, Presents Peter Hammill
PURE,with Howard Thompson- POTCASTS

https://podcasts.apple.com/us/podcast/pure-presents-peter-hammill/id1843951112?i=1000737898426

Doncs en Hammill, segons la memòria no esborrada, aquella nit va produir un impacte indescriptible. Pell de gallina. Davant les inalterables pedres de la Catedral, recordo com el silenci va apoderar-se de l’espai. En Hammill, a pèl, sense la muralla de so de VDGG, va provocar una catarsi comunitària. Aquella veu indòmita, salvatge i alhora fràgil, va fer emmudir fins i tot els que corrien cap a un altre espectacle. Recordo especialment els moments a cappella, quan feia de banda la guitarra o el piano. Per feina, sovint carregava una petita gravadora. No vaig poder estar de donar-li al REC, intentant atrapar el magnetisme sonor, la màgia de la seva veu. Com una de les primeres fotografies que mereixen ser conservades per sempre per enriquir la memòria. Malauradament, la tecnologia o la falta de cura amb algun dels trasllats va fer desaparèixer aquest tresor. La nostàlgia de temps passats als llimbs. Ara, els que no van viure aquests moments diuen que tenen anemoia.

Què ha quedat avui d’aquella música progressiva que feia bategar en especial als anys setanta i es va adaptar als vuitanta? En una era de consum ràpid, amb els diabòlics algorismes que regeixen els nostres gustos com abans ho feien les ràdios, el rock progressiu roman com una resistència recòndita, per a iniciats i per a aquells que volen descobrir què coi fèiem aquells anys!, i descobreixen una música complexa, visceral, que expandeix els sentits com només ho sap fer en Hammill o King Crimson i tants altres talents incombustibles al pas del temps. És una música per escoltar amb atenció, sense artificis digitals pel mig que intercepten el “flow”. Encara gràcies, altres entusiastes fa anys que recopilen aquestes meravelles. No vagi a ser que el Gargantua digital trituri els discos com estan fent amb els llibres d’ocasió per alimentar el monstre de la mal anomenada intel·ligència digital. Cretinisme digital, més aviat. Per molts anys, rock progressiu. Vau fer molt bé la vostra feina.

PS. Joan Carles Ambrojo, (Periodista,videógraf, i realitzador de documentals)

 

Peter Hammill-En directe a la Catedral, Festes Mercé (25-09-88) WAV 16 bits,

(Font original,enregistrament de cassette)


 

noun_20940

noun_26636_cc

 

 

Museus de la Joguina a Catalunya

Filmacions gravadas al any 2022,per diversos museus de la joguina del Pais,
-Museu Frederic Marés (BCN)
-Museu d´Automats del Tibidabo (BCN)
-Museu del Joguet de Catalunya (Figueres)
-Museu de la Joguina (Sant Feliu de Guixols)
També,entrevistas a coleccionistas de joguines i altres personatjes,
Josep Mª Joan Rosa (Director Museu del Joguet de Catalunya-Figueres),Tomas Pla (Director del Museu de la Joguina a Sant Feliu de Guixols),
Lluisa Camarero (Coleccionista de Joguinas ninas),Lluis Ribas(Técnic d´autómatats),Neil Selby(Empresari i escriptor),i Gerard Bussot (Historiador,Escriptor)
Aquesta es la versió extensa,amb totes les entrevistas inclosas en aquest documental.

Museus de la Joguina a Catalunya

 

 

noun_20940

noun_26636_cc

1965-1975, Música Pop i Progressiva

(Video entrevista-Documental,92 minuts)

El documental comença amb la histórica actuació del Beatles al any 1965,el escenari eran dos plaças de braus(Madrid i Barcelona),sota la dictadura de la Espanya de Franco,i termina amb una curta versió acústica dels Beatles  “I should have known better”,interpretada per Jordi Batiste.

Descriu la explosió de conjunts  ye-yés durant els anys 60´s,el declive de la música Pop i sicodélica al any 1968 tras els inicis del rock Progressiu a Catalunya,i finalment,els viatjes de molts joves a la paradisiaca illa d´Eivissa, buscan novas experiencias.

El rock com a moviment social i cultural,es ple de vivencias personals,i aquesta música es la banda sonora de moltes generacions.

Gracies a, Joan Gaspart i Solves,Pere Gené,Jordi Sierra I Fabra,Xavi Castillon,Jaume Garcia,Jordi Batiste,Mercé Riba,Ramón Moreno,i Carlos Martorell…per participar en aquest documental,i a tots els conjunts que van fer posible aquesta década única.

noun_20940

noun_26636_cc

“Music for Airports” Half Speed Mastering,edició 2 LPS

Hi han diferents versions de “Music for Airports” venudes d’aquest álbum ambient,cds remasteritçats i altres formats digitals,pro la versió master a mitja velocitat d’Abbey Road i editada en 2 lps,és la edició més autentica d’escoltar en aquest viatge ambiental d’Eno.

En el espectograma,podem observar als colors solits i estables en las imatges de estereo.

El disc sona tan obert i tan fresc,que val la pena pagar més per aquesta versió superior en vinil.

Un procés de Half speed mastering consisteix en,

– Transferencia en digital a partir de cintas maestras originals,amb un reproductor de bobinas    Ampex.
– Captura del audio en wav 24/192
– Post-producció:Reparar els clics,i aplicar de-esing amb les veus per evitar sibilances en el      posterior prensatje.
– Edició del acetato: máquina de tall Neumann Lathe Machine,amplificador Riaa i filtre.
– Velocitat de tall : Tallat a mitja velocitat de master

Al grabar el acetat a una velocitat de 45 rpm,hi há més informació que pasa per la agulla per segons que no pas a 33 rpm,de manera que las guitarras,el baix,la veu,i la bateria…. tot sona molt més net.

La mitja velocitat del proces mastering,és amb diferencia,la manera més precisa per produir un acetato.

A continuació editar un vinil doble a 45 rpm, es el millor que pots aconseguir en els registres.

El problema de un presupost tan elevat,es que encareix aquestas edicions de luxe,i llavors a las discograficas independents no li surten als números per editar discos de alta qualitat.
També,no hi han ingeniers de audio per produir vinils a half mastering,perque als més valorats,traballen per estudis de gravació i grans multinacionals discograficas.

Ambient 1,Music for Airports-Brian Eno 2LPS (Half Speed Mastering),WAV 24 DR12

I can do recordings to be transfered in digital source

the most rare original pressings,are hard-to-find albums than often sound far superior to any reissues.Instead to pay an audio engineer,new labels use a quick mastering process than loose dynamics and destructive audio,to save money.

I have submitted masters to record labels and released digitizations with quite good dynamics.

If you have a piece of vintage audio that you would like digitized,please contact me.

 

noun_20940

noun_26636_cc

Early 70´s English folk psych

John Ferdinando-English Folk rock,multi-instrumentalist

These are a very rare gem Psychedelic folk lps,and I recommend to anyone who enjoys,early 70´s acoustic Floyd,Giles and Fripp,and those than never heard this stuff.

Mushroom -Early One Morning(73) Ger.Reissue LP,Little Wing Of Refugees(92),wav 16-44

 

Tracklist
A1 Early One Morning
A2 Liothdün
A3 Crying
A4 Unborn Child
A5 Johnny The Jumper
B1 Potters Wheel
B2 Standing Alone
B3 Devil Among The Tailore
B4 Tenpenny Piece
B5 Drowsey Maggie
B6 King Of Alba

Credits
Bass, Twelve-String Guitar, Vocals -Alan Brown
Guitar, Recorder, Tin Whistle, Vocals – Aonghus McAnally
Organ, Harpsichord, Synthesizer [Moog], Vocals – Michael Power
Percussion, Bodhr·n, Wind Chimes, Chimes [Wood], Vocals- Colm Lynch
Violin, Mandolin [Electric], Vocals – Pat Collins

 

Mushroom -Early One Morning,16-44 WAV,16 bits

Mellow Candle – Swaddling Songs(72) Tapestry Records,Unnoficial,later reissue LP,Wav 16-44
Notes:A great hight quality heavy duty paste print,on gatefold cover.

Tracklist
A1 Heaven Heath
A2 Sheep Season
A3 Silversong
A4 The Poet And The Witch
A5 Messenger Birds
A6 Dan The Wing
B1 Reverend Sisters
B2 Break Your Token
B3 Buy Or Beware
B4 Vile Excesses
B5 Lonely Man
B6 Boulders On My GraveCredits

Credits

Bass, Vocals – Frank Boylan
Electric Guitar, Acoustic Guitar, Vocals – David Williams
Illustration – David Anstey
Percussion – William A. Murray
Vocals – Alison Williams
Vocals, Piano – Clodagh Simonds

 

Mellow Candle – Swaddling Songs,16-44 WAV,16 bits

 

Peter Howell & John Ferdinando – Alice Through The Looking Glass(69)UK.Re.Tenth Planet(97) Wav 16-44

Tracklist
A1 Alice Theme
A2 March Of The Chessmen
A3 Jabberwocky
A4 Dance Of The Talking Flowers
A5 Alice’s Train Journey
A6 Through The Looking Glass Wood
B1 Dum And Dee
B2 The Walrus And The Carpenter
B3 Alice Meets The Night
B4 A-Sitting On The Gate
B5 Her Majesty Queen Alice
B6 Whose Dream?

Credits
Composed By – Peter Howell
Performer,recorded By – John Ferdinando, Peter Howell

 

Peter Howell & John Ferdinando-Alice Through The Looking Glass,16-44 WAV,16 bits

 

 

Ithaca -A Game For All Who Know UK.Re.(73)Background(92) Wav 16-44

Tracklist
A1 Journey (Destruction – Rebirth – Patterns Of Life)
A2 Questions (Did You Know – Will We Be Alive)
A3 Times (Seven Seasons – The Path – Given Time)
B1 Feelings (Look Around – I Want To Feel You)
B2 Dreams (Story Of Our Time – Beneath This Sky)
B3 Journey II (A Game For All Who Know)

Credits
Drums – Brian Hussey (tracks: A1, A3, B2, B3)
Guitar [12-string Guitar] – Martin Garrett
Guitar [Classical Guitar] – Robert Ferdinando (tracks: A1)
Guitar, Piano, Organ, Mandolin, Percussion, Recorder, Effects [Tape Effects]- Peter Howell
Timpani – Andrew Lowcock
Voice [The Female Voice] – Lee Menelaus
Written-by,Guitar,Vocals,Bass,Organ,Harp- John Ferdinando

 

Ithaca -A Game For All Who Know,16-44 WAV,16 bits

 

Shuttah- The Image Maker Vol.1 & 2 (71) Ger.Re. Shadoks Music(2002) 2 LPs,Wav 16-44

Tracklist

Image Maker
Bull Run
Cry My Little Darling
Lady Smith
Village Green
The Crimp
Christmas 1914
The Fens
Guernica
World War II
Concrete
Imjin
She’s A Bad Girl
The Wizard
Tell Me Why
Conclusion

 

Shuttah- The Image Maker Vol.1 & 2,16-44 WAV,16 bits

 

I can do recordings to be transfered in digital source

the most rare original pressings,are hard-to-find albums than often sound far superior to any reissues.Instead to pay an audio engineer,new labels use a quick mastering process than loose dynamics and destructive audio,to save money.

I have submitted masters to record labels and released digitizations with quite good dynamics.

If you have a piece of vintage audio that you would like digitized,please contact me.

 

noun_20940

noun_26636_cc

Camel,legenda del rock Sinfonic

El rock sinfònic,va ser un gènere musical de principis dels 70´s,que injustament no va suportar bé el pas del temps.
Un exemple de aquest estil són els Camel,un grup amb complexos ritmes i música experimental.
Formats el any 1972 a Surrey,la formació original era Andy Latimer(guitar,flute,vocals),Andy Ward(drums),Doug Ferguson(bass),i Peter Bardens(Keyuboards),anteriorment al grup Them.

El segon album,“Mirage”(1974),conté meravellosos sols instrumentals.
Es un disc amb un so caracteristic,on destaquen el teclista Pete Bardens,i el guitarra Andy Latimer.
Cal esmentar la suite “Lady Fantasy”,amb un llarg sol de guitarra que es un clàssic dins al rock progressiu.

El tercer àlbum,es al millor exemple de rock progressiu “The Snow Goose” (1975),un album conceptual i instrumental on es narra una història d’ amor,entre un cavaller que desapareix durant una guerra,i la seva princesa que es troba amb una oca blanca després de la batalla.
Aquesta fabula representa l’esperança de l’amor,davant de la guerra.

 

 

 

 

 

 

 

Camel- Camel(1976) Spain Reissue Decca,Recopilatorio,2LPS,Wav 16-44

Tracklist
Mirage [LP 1]

A1    Freefall 5:50
A2    Supertwister 3:20
         Nimrodel 9:18
A3.1 The Procession 
A3.2 The White Rider 

B1 Earthrise 6:39
      Lady Fantasy 12:44
B2.1 Encounter 
B2.2 Smiles For You 
B2.3 Lady Fantasy 

 

Camel- Camel(1976)Mirage LP 1,16-44 WAV,16 bits

The Snow Goose [LP 2] 21:45

C1 The Great Marsh 
C2 Rhayader: Rhayader Goes To Town 
C3 Sanctuary
C4 Fritha: The Snow Goose 

C5 Friendship
C6 Migration
C7 Rhayader Alone 

The Snow Goose 21:58
D1 Flight Of The Snow Goose
D2 Preparation
D3 Dunkirk: Epitaph
D4 Fritha Alone
D5 La Princesse Perdue
D6 The Great Marsh 

Camel- Camel(1976)Snow Goose LP 2,16-44 WAV,16 bits

 

 

 

 

 

 

 

Camel-Reading Town Hall,Reading,UK December 18,(1975).

01 The White Rider
02 Supertwister
03 Introduction to the Snow Goose
04 The Great Marsh
05 Rhayader
06 Rhayader Goes to Town
07 Sanctuary
08 Fritha
09 The Snow Goose
10 Migration
11 Rhayader Alone
12 Flight of the Snow Goose
13 Preparation
14 Dunkirk
15 Epitaph
16 Fritha Alone
17 La Princesse Purdue
18 The Great Marsh (reprise)
19 Hommage to the God of Light
20 Lady Fantasy

 

Camel- Camel-Live at Reading(1975),16-44 WAV,16 bits

Camel The Snow Goose Medley Live at BBC The Old Grey Whistle Test 1975 Remastered HD

 

Camel popgrama/18-10-1977 TV-Video

 

I can do recordings to be transfered in digital source

the most rare original pressings,are hard-to-find albums than often sound far superior to any reissues.Instead to pay an audio engineer,new labels use a quick mastering process than loose dynamics and destructive audio,to save money.

I have submitted masters to record labels and released digitizations with quite good dynamics.

If you have a piece of vintage audio that you would like digitized,please contact me.

 

noun_20940

noun_26636_cc

The Velvet Underground

Superstar i Artista Pop Andy Warhol,promociona a The Velvet Underground entre als anys 1965-1970.Gracies als concerts,performances per la Exploding Plastic Inevitable,films,i prensa musical,..als Velvet seran uns idols per la generation Beat,a New York.

Brian Eno després de escoltar el primer disc “The Velvet Underground & Nico”,diu que aquest disc només al compra gent que més tard forma un grup de música.Per aquells temps,Eno,va tocar amb Roxy Music.

Un gran disc aquest de la “banana”,que es comparat amb el “Sgt. Pepper´s”.

John Cale toca el violin amb sons de guitarra distorsionats i avant-garde,Lou Reed a la guitarra i cantant,pro com eran 2 genis incompatibles deixan el grup aviat,Nico artista i gran icono,també deixa el grup després del primer disc.A més,Sterling Morrison que toca al baix,i Maureen Tucker les percussions.

El grup es separa després de gravar 4 LPS.

The Velvet Underground ‎– The Velvet Underground & Nico

 

 

 

 

 

 

 

Tracklist

A1 Sunday Morning                                                                     
A2 I’m Waiting For My Man       
A3 Femme Fatale
A4 Venus In Furs
A5 Run, Run, Run
A6 All Tomorrow’s Parties
B1 Heroin
B2 There She Goes Again
B3 I’ll Be Your Mirror
B4 Black Angel’s Death Song
B5 European Son

 

The Velvet Underground ‎– The Velvet Underground & Nico 16-44 WAV,16 bits

THE VELVET UNDERGROUND DEMO TAPE
Recorded July 1965 at John Cale’s Ludlow Street loft in lower Manhattan.
Tracklist
1965
1-1 Venus In Furs (Demo) 
1-2 Prominent Men (Demo)
1-3 Heroin (Demo) 
1-4 I’m Waiting For The Man (Demo) 
1-5 Wrap Your Troubles In Dreams (Demo) 
1-6 All Tomorrow’s Parties (Demo)

 

THE VELVET UNDERGROUND DEMO TAPE 16-44 WAV,16 bits

The Velvet Underground ‎– Singles 1966-69

Tracklist

Single One
A All Tomorrow’s Parties
B I’ll Be Your Mirror

Single Two
C Sunday Morning
D Femme Fatale

Single Three
E White Light/White Heat
F Here She Comes Now

Single Four
G White Light/White Heat
H I Heard Her Call My Name (Alternate Mono Mix)

Single Five
I Temptation Inside Your Heart
J Stephanie Says

Single Six
K What Goes On
L Jesus

Single Seven
M VU Radio Spot
N VU Radio Spot

 

The Velvet Underground ‎– Singles 1966-69 16-44 WAV,16 bits

 

SOUTH BANK SHOW,THE VELVET UNDERGROUND (1986-TV)

 

13 Most Beautiful:Songs for Andy Warhol’s Screen Tests
Extracte amb Temas de Jack Nitzsche,Monte Dunn and Karen Cruz,i Karen Dalton.

 

 

noun_20940

noun_26636_cc

Americana Folk-rock experience

Jefferson Airplane ‎– After Bathing At Baxter’s(67)us.Orig. RCA Victor Mono

Tracklist

Streetmasse

A1 The Ballad Of You & Me & Pooneil

A2 A Small Package Of Value Will Come To You Shortly

A3 Young Girl Sunday Blues

The War Is Over

A4 Martha

A5 Wild Tyme (H)

Hymn To An Older Generation

A6 The Last Wall Of The Castle

A7 Rejoyce

How Suite It Is

B1 Watch Her Ride

B2 Spare Chaynge

Shizoforest Love Suite

B3 Two Heads

B4 Won’t You Try 5:01

B5 Saturday Afternoon

El disc que va sortir a finals de 1967, “Surrealistic Pillow” ,es el començament del só sicodelic de Jefferson Airplane.Al comandament de la nau son Grace Slick i Paul Kantner,i com a copilots darrera son Martyn Balin,i la guitarra enérgica de Jorma Kaokonen.

 

Jefferson Airplane ‎– After Bathing At Baxter’s(67) 16-44 WAV,16 bits

 

 

 

 

 

 

 

 

Grateful Dead ‎– American Beauty(70)US.Orig.Warner Bros. WAV 16-44

Tracklist
A1 Box Of Rain
A2 Friend Of The Devil
A3 Sugar Magnolia
A4 Operator
A5 Candyman
B1 Ripple
B2 Brokedown Palace
B3 Till The Morning Comes
B4 Attics Of My Life
B5 Truckin

Credits
Bass, Guitar, Piano, Vocals – Phil Lesh
Drums – Bill Kreutzmann
Guitar, Pedal Steel Guitar [Pedal Steel], Piano, Vocals – Jerry Garcia
Guitar, Vocals – Bob Weir
Harmonica, Vocals – Pig Pen (Ron McKernan)
Other [Thanks To] – New Riders Of The Purple Sage
Percussion – Mickey Hart
Producer – The Grateful Dead
Songwriter – Robert Hunter

Grateful Dead a finals dels anys 60´s,eran els reis de las jam sessions sicodélicas.

Mes tard,als inicis dels 70s,eran més profesionals i amb las melodias de blues,folk,i country,com estils caracteristics desde el començament,van ser un dels grup fundamentals dins la historia del folk-rock Americá.

 

Grateful Dead ‎– American Beauty(70) 16-44 WAV,16 bits

 

Grateful Dead Capitol Theatre Port Chester, NY 06-24-70

Late Show–Electric Set

1. Introduction (Mountain Jam tuning)
2. Not Fade Away
3. Easy Wind
4. Bobby: broken string
5. Me and My Uncle
6. Jerry: “Mickey needs to setup his gong…”
7. Dark Star
8. Attics of my Life
9. Dark Star
10. Sugar Magnolia
11. Dark Star
12. St. Stephen
13. China Cat Sunflower
14. I Know You Rider
15. Uncle John’s Band

Es molt gratificant la idea de compartir la música,perque algú despres la escolti.

Imagino al aficionat gravant a primera fila aquest concert sicodelic,i sostenin un micro.

Increible que aquest audio a sobreviscut tot aquest temps,i que gracies al colega

podem gaudir de un autentic concert sicodelic al any 1970.

 

Grateful Dead Capitol Theatre Port Chester,NY(70) 16-44 WAV,16 bits

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ned Lagin, Phil Lesh ‎– Seastones (75)us.Orig.Round Records Quadrophonic WAV 16-44

A1 I
A2 II
A3 III A
A4 III B
A5 IV A
A6 IV B
A7 V A
B1 V B
B2 VI
B3 VII

Cymbal  – Spencer Dryden
Electric Bass – Phil Lesh
Electric Guitar, Vocals – Jerry Garcia
Gong [Gongs] – Mickey Hart

Piano,Percussion, Computer [Interdata 7/16 Computer With High Speed Arithmetic Logic Unit, Programmable Bioelectronic I/o Microprocessor Intel 8080], Synthesizer [Emu Modular, Arp 2500, Arp Odyssey, Electro-comp, Buchla Modular], Keyboards, Clavichord, Organ – Ned Lagin

Twelve-String Guitar ,Vocals – David Crosby

Vocals – David Freiberg,Grace Slick

Ned Lagin,es un dels pioners en el desenvolupament de las performances en directe amb els primers ordenadors programats amb secuenciadors,i a més actuó amb concerts en directe dels Grateful Dead desde 1970 fins a 1975,tocan el clavicord,organ Hammond,i piano electric.

Els musics dels Airplane,Dead,i fins i tot al David Crosby,es van afegir a aquest experiment sonor i electrónic de vanguarda,molt avançat a la época.

 

Ned Lagin,Phil Lesh ‎– Seastones (75) 16-44 WAV,16 bits

 

I can do recordings to be transfered in digital source

the most rare original pressings,are hard-to-find albums than often sound far superior to any reissues.Instead to pay an audio engineer,new labels use a quick mastering process than loose dynamics and destructive audio,to save money.

I have submitted masters to record labels and released digitizations with quite good dynamics.

If you have a piece of vintage audio that you would like digitized,please contact me.

 

noun_20940

noun_26636_cc